A B C D E F
G H I J K L
M N O P Q R
S T U V Z  
e 1
e 2
èa 1
èa 2
eaccà
eagà
eaghì
eaìte?
eàndhe
èbba
ebbanìsta
ebbanisterìa
èbbanu
ebbarésu
ebbè
ebbène
ebbìa
ebbighèddha
ebbisonzughì
ebbìtta
ebbùzza
ebràicu
ebraìsmu
ebraìsta
ebraizànte
ebraizzàre
ebrèa
ebréu
ecatòmbe
eccedènte
eccedénzia
eccèdere
ècce hòmo
eccellènte
eccellentemènte
eccellénzia
eccelsamènte
eccélsu
eccentricamènte
eccéntricu
eccessivamènte
eccessìvu
eccéssu
eccètera
eccéttu
eccezzionàle
eccezziòne
eccìdiu
eccheàre
ecchìsu
eccisària
ecciséri
ecciserìa
eccìsu
eccitadamènte
eccitàdu
eccitàre
eccitassiòne
ecclésia
ecclesiasticamènte
ecclesiàsticu
ecclissàdu
ecclissàre
ecclìsse
ècco 1
ècco 2
eccrisàdu
echidàde
echìvocu
ecònoma
economìa
económica
economicamènte
económicu
economìsta
economizàdu
economizadòre
economizàre
ecónomu
écu
ecùleu
ecuménicu
’èda
edàde
eddùcas
edédu
èden
èdera
edificànte
edificàre
edificasciòne
edificatìvu
edifìssiu
edìle 1
edìle 2
edilìssia
edissiòne
editòre
editoriàle
edittàle
edìttu
èdra
édu
educadòre
educàdu
educànda
educandhàdu
educàre
educasciòne
educatìvu
edulìu
èffa
effàtta
effeminadèsa
effeminàdu
effeminaméntu
effeminàre
effettàzzu
effettivamènte
effettividàde
effettìvu
effettòne
efféttu
effettuàbbile
effettuabbilidàde
effettuàle
effettualidàde
effettualmènte
effettuàre
effettuasciòne
efficàzze
efficazzemènte
efficàzzia
efficènte
efficénzia
effìmeru
effusiòne
egàdu
ègloga
egoìsmu
egoìsta
egoistàzzu
egoisticamènte
egoìsticu
egregiamènte
egrégiu
égru
egualidàde
eguàle
eh!
éhi!
ei
eìle
eìte?
’éju
èla
’èla
’eladìna
’elàre
elargìre
elargissiòne
elasticamènte
elàsticu
elastizzidàde
èlca
’èlda
elefànte
elegànte
elegantemènte
elegantòne
elegànzia
elèggere
eleggìbbile
eleggidòre
eléggidu
elegìa
elegìacu
elementàre
elementarìsta
eleméntu
elemósina
elemosinéri
elencàdu
elencàre
elencassiòne
eléncu
elessiòne
elettàdu
elettàre
elettìvu
elettoràle
elettòre
eléttricu
elettrizàdu
elettrizàre
elettrizzidàde
eléttu
elettuàriu
elevàda
elevadèsa
elevàdu
elevaméntu
elevàre
elevasciòne
elìdere
élighe
elighìnu
eliggìbile
eliggìdu
eliminàdu
eliminadòre
eliminàre
eliminassiòne
élimu
elinzòne
elioterapìa
elioteràpicu
elisiòne
elisìr
elìsios
elìsiu
èlla
ellébboru
èllo
èlloro!
èlme
élmu
elocuènte
elocuentemènte
elocuénzia
elocussiòne
eloggiàre
elóggiu
elógu
’elosìa
’éltiga
élu
’élu
elùdere
elusiòne
elùsu
èlva
’elvegàlzu
’èlza
elzenìna
emanàre
emanassiòne
emancipàdu
emancipàre
emancipassiòne
emblèma
emblematicamènte
emblemàticu
émbrice
embrigàdu
embrionàle
embriòne
èmbros!
emèndha
emendhàbbile
emendhabbilidàde
emendhàda
emendhadòre
emendhàdu
emendhaméntu
emendhàre
emendhasciòne
emergènte
emergénzia
eméticu
emicrània
émida
emigràdu
emigràre
eminènte
eminentìssimu
eminentemènte
eminénzia
emisféricu
emisfériu
emissàriu
emissiòne
emìssu
emìttere
èmma
èmmo
emmoéru!
emmoghì
emoluméntu
emorraggìa
emorràggicu
emorróides
emottìsi
emoziòne
empìreu
empìricu
empirìsmu
empóriu
émula
emuladòre
emulàre
emulasciòne
emulsiòne
émulu
’èna
’enàle
’enàlzu
’ènas
’enàtile
’enatìnu
encìclica
enciclopedìa
enciclopedicamènte
enciclopédicu
enciclopedìsta
encomiàdu
encomiàre
encómiu
endecasìllabu
’èndhere
endiosàre
energìa
energicamènte
enérgicu
energumenamènte
energùmenu
ènfasi
enfaticamènte
enfàticu
enfitéusi
’enidòre
enìmma
enimmaticamènte
enimmàticu
’enìna
éniu
enlisàre
ènna
’ennalzinu
’ennàlzu
’ènnere
’ennidughì
enologìa
enológicu
enólogu
enòrme
enormemènte
enormèsa
enormidàde
’enósu
ènte
entidàde
’entighéddhu
’entìnu
’entizzólu
’entonàlzu
’entòne
’entòsa
’entósu
’entràmine
’èntre
’entremàma
’entrepizàdile
’entrèra
’entribbóidu
’entrimànnu
’entriminòre
’entripùdidu
’entròne
’entrùdu
’entrunfiàdu
’éntu
’entuchelvìnu
’entulàre
’entulósu
’entùru
entusiasmàdu
entusiasmàre
entusiàsmu
entusiasticamènte
entusiàsticu
’enùju
enumeràre
enumerasciòne
enunziàre
’enzàdu
’enzàre
’enzósu
’énzu
èo
epàtta
épica
epicamènte
epicédiu
epichéia
épicu
epicureìsmu
epicuréu
epidemìa
epidémicu
epifanìa
epìgrafe
epigrafìa
epigraficamènte
epigràficu
epigrafìsta
epigràmma
epigrammaticamènte
epigrammàticu
epigrammìsta
epilessìa
epilétticu
epilogàre
epìlogu
episcopàdu
episcopàle
episcópiu
episódiu
epìstola
epistolànte
epistolàre
epistolàriu
epitàffiu
epitalàmicu
epitalàmiu
epìtetu
epìtome
època
epopèa
eppùru
épsilon
epulòne
equadòre
equànime
equanimidàde
equèstre
equidàde
equilibràdu
equilibràre
equilìbriu
equinóssiu
equipaggiàdu
equipaggiaméntu
equipaggiàre
equipàggiu
equivalènte
equivalénzia
equivocàre
equìvocu
èra
’eranìle
erariàle
eràriu
èrba
erbàdigu
erbadòre
erbàggiu
erbajólu
erbàle
erbìvoru
erborìsta
erbùzu
Ércule
ercùleu
’èrda
’erdòne
eredàde
eredàre
erède
eredèra
eredidàde
ereditàre
ereditàriu
erège
erelìa
ereliàdu
ereliàre
èrema
eremàdu
eremàre
eremeràre
eremìdu
eremìnzu
eremìre
eremìta
eremitàggiu
eremitànu
eremiticamènte
eremìticu
eremìtu
éremu
erénzia
erénzu
eresìa
eresiàrca
ereticàle
ereticamènte
ereticàre
eréticu
’erètta
’eréttu
’erettùra
eréu
ereziòne
ergastulànu
ergàstulu
èrgo
erìggere
erighìna
erimanzànu
’erìna
erinòtte
éris
eriserànu
erisèro
’erisòne
’erittadòre
erittàre
erìttu
erìza
ermafrodìtu
’ermanìtta
’ermàna
’ermànu
’ermanuéru
’èrme
ermellìnu
’ermìdu
ermeticamènte
erminzòne
’ermìre
ermìta
’ermizólu
ermòsa
ermosamènte
ermoseàre
ermosidàde
ermósu
ermosùra
ermosuràdu
ermosuràre
érnia
erniósu
Eròde
eròe
eroicamènte
eroicomicamènte
eroicómicu
eróicu
eroìna
eroìsmu
eròne
eroticamènte
eróticu
erotìsmu
èrpete
èrpice
èrra 1
èrra 2
erràda
erràdu
errànte
erràre
èrre
’èrre
érria
erriànu
’errìna
’errinadùra
’errinàre
’errinósu
erriósu
erroneamènte
erróneu
erròre
érru
’értiga
’éru
erudìdu
erudissiòne
erussiòne
eruttàre
èrva
ervanàrzu
ervàrzu
’ervegarzàre
’erveràre
ervighèddha
ervósu
ervùzza
ervuzàre
ervùzu
’èrza
esacerbàre
esaggeràdu
esaggeràre
esaggerasciòne
esalàre
esalassiòne
esaltàdu
esaltaméntu
esaltàre
esaltasciòne
esàme
esàmetru
esaminàbbile
esaminadòre
esaminàdu
esaminàndu
esaminàre
esàminu
esànime
esanòfele
esasperàdu
esasperaméntu
esasperàre
esasperasciòne
esattamènte
esattèsa
esattòre
esattorìa
esattoriàle
esàttu
esaudìbbile
esaudidòre
esaudiméntu
esaudìre
esaurìbbile
esaurìdu
esauriméntu
esaurìre
esàustu
esautoràdu
esautoràre
esaziòne
èsca
escàrzu
’esciàre
’ésciu
esclamàre
esclamasciòne
esclamatìvu
esclùere
esclùidu
escluìre
esclusiòne
esclusìva
esclusivamènte
esclusìvu
esclùsu
escreméntu
escursiòne
escussiòne
eséchias
esecràbbile
esecrabbilmènte
esecràndu
esecràre
esecrasciòne
esecusciòne
esecùtare
esecutivamènte
esecutìvu
esecutória
esecutoriàle
esecutóriu
eseggési
eseggética
eseggéticu
eseguìbbile
eseguìdu
eseguìre
esémpiu
esemplàdu
esemplàre 1
esemplàre 2
esemplaridàde
esémplu
esentàda
esentàdu
esentàre
esènte
eséntu
esenzionàre
esenziòne
esequiàre
eséquias
esercènte
esercitàbbile
esercitàdu
esercitàndu
esercitànte
esercitàre
esércitu
esercìziu
eseredàdu
eseredàre
esibbìdu
esibbìre
esibbisciòne
esiggènte
esiggénzia
esiggìbbile
esiggibbilidàde
esìggida
esiggìre
esighìre
esiliàdu
esiliàre
esìliu
esimìre
esìmiu
esistènte
esisténzia
esìstere
esìstidu
esistìre
esìstu
esitàbbile
esitànte
esitànzia
esitàre
esitasciòne
ésitu
ésodu
esóppu
esoneràdu
esoneràre
esonerasciòne
esóneru
esoràre
esorbitànte
esorbitànzia
esorbitàre
esorcìsmu
esorcìsta
esorcistàdu
esorcizadòre
esorcizàre
esórdiu
esornàdu
esornàre
esortàre
esortasciòne
esortatìvu
esortatóriu
esoticamènte
esóticu
’espàlzu
espansiòne
espansivamènte
espansìvu
’espàrzu
’èspe
espediènte
espèra
esperiénzia
esperimentàdu
esperimentàle
esperimentàre
esperiméntu
esperitànte
espertamènte
espértu
espettoràdu
espettorànte
espettoràre
espettorasciòne
espiàre
espiasciòne
espiatóriu
esplicàbbile
esplicàre
esplicasciòne
esplicatóriu
esplicitamènte
esplìcitu
esploradòre
esploràdu
esploràre
esplorasciòne
esplosiòne
esplosìvu
esponènte
espònnere
esporàre
esposidòre
esposisciòne
espositìvu
espóstu
espressàdu
espressamènte
espressàre
espressiòne
espressìva
espressivamènte
espressìvu
espréssu
esprimènte
esprìmere
esprìmidu
esprimìre
espropiàdu
espropiàre
espropiasciòne
esprópiu
espugnàbbile
espugnàda
espugnadòre
espugnàre
espugnassiòne
espulsàdu
espulsàre
espulsiòne
espùlsu
èsse
esseidàde
essemìdu
essemìre
essénsu
essénzia
essenziàle
essenzialidàde
essenzialmènte
èssere
éssi!
’éssi
éssi
éssia
’essìda
’essìdu
éssi per éssi
’essìre
’éssu
estaischìre
estanàrrer
èstasi
estasiàdu
estasiàre
estaticamènte
estàticu
’èste
estemporaneamènte
estemporàneu
estèndhere
estendhìbbile
esténdhidu
estensiòne
estensivamènte
estensìvu
estensòre
esténsu
estenuàdu
estenuàre
estenuasciòne
’estepèddhe
esterioràre
esteriòre
esterioridàde
esteriormènte
esterminadòre
esterminàdu
esterminàre
esterminasciòne
estermìniu
esternamènte
esternàre
esternasciòne
estérnu
ésteru
estesamènte
estésu
estèta
estética
esteticamènte
estéticu
estetìsmu
’éstia
’estiàle
’estiàriu
’estimènta
éstimu
estìnghere
estìntu
estinziòne
’estìre
estirpàre
estìvu
estorsiòne
estràere
estràidu
estraìre
estràneu
estraniàdu
estraniàre
estrassiòne
estràtta
estràttu
estremàdu
estremamènte
estremàre
estremidàde
estremìsta
estremósu
estrému
estremunziàdu
estremunziàre
estremunziòne
estrinsecamènte
estrinsecàre
estrinsecassiòne
estrìnsecu
estrósu
éstru
’estuàriu
esubberànte
esubberantemènte
esubberànzia
esulceràre
esulcerassiòne
esultànte
esultànzia
esultàre
esultassiòne
esumìdu
esumìre
’esummarìa!
esuridamènte
esurìdu
’etàle
ètere
etéreu
eternàdu
eternàle
eternalmènte
eternamènte
eternàre
eternidàde
eternizàdu
eternizàre
etérnu
eteróclitu
eterodossìa
eterodóssu
eteroggeneidàde
eteroggéneu
ética
eticamènte
etichètta
etichettàdu
etichettàre
éticu
etimologìa
etimológicu
etimologìsta
etisìa
ètna
etnìcu
ètro
’ettàda
’ettàdu
’ettadùra
’ettàre
èttaru
ètte
’éttia
’ettiósu
ètto
ettogràmma
ettólitru
ettòmetro
’éttu
Eucaristìa
eucaristicamènte
eucarìsticu
eunùcu
euscórdiu
evacuàdu
evacuaméntu
evacuàre
evacuassiòne
evangelicamènte
evangélicu
evangelìsta
evangéliu
evangelizadòre
evangelizàdu
evangelizàre
evangelizasciòne
evaporàda
evaporàdu
evaporàre
evaporasciòne
evasiòne
evàsu
evéntu
eventuàle
eventualidàde
eventualmènte
evidènte
evidentemènte
evidénzia
evitàbbile
evitadòre
evitàdu
evitàndu
evitàre
evìtu
evocàda
evocadòre
evocasciòne
evolusciòne
èvo
’evvèghe
exabrùtto
èxtra
ezzedènte
ezzedénzia
ezzèdere
ezzédidu
ezzellènte
ezzessiòne
ezzessivamènte
ezzessìvu
ezzéssu
ezzéttu
ezzettuàdu
ezzettuàre
ezzettuasciòne
ezzettughì
’ézzi
ezzìdiu
’ezzidùdine
’ezzighéddhu
’ezzighì
ezzitàbbile
ezzitabbilidàde
ezzitadòre
ezzitaméntu
ezzitàre
ezzitasciòne
ezzitatìvu
’ezzìttu
’ezzòne
’ézzu

Content on this page requires a newer version of Adobe Flash Player.

Get Adobe Flash player

apri in nuova finestra
èssere intr. essere. | Esistere. Deus nesit: siat su mundhu, ei su mundhu est istadu Iddio disse: sia il mondo, e il mondo fu. Eo so su chi so (ego sum qui sum). | Contrario a parrer, cumparrer. Cheriat pius esser bonu che parrer voleva piuttosto essere che parere buono. Parrer e no essere es comente filare e no tessere sembrare e non essere è come filare e non tessere. | Stare, trovarsi. Est in Tatari, no fid in domo, dêd esser in sa tanca è a Sassari, non era a casa, sarà al podere. | Con un aggiunto significa il modo. Esser corcadu, isterrujadu, istiradu, aggrunciadu esser coricato, sdrajato, disteso, raggricchiato. | Semus a mesu caminu, a mesu frearzu, a prinzipios de s’ijerru, a ultimos de su ’eranu siamo a mezza strada, a metà febbraio, al principio dell’inverno, alla fine della primavera. | Sun vint’annos chi mi so laureadu, dên esser trinta chi su babbu es mortu son vent’anni che mi son laureato, saran trenta che il padre è morto. | Sun degh’annos chi so patendhe, diad esser tempus de miche morrere son dieci anni che soffro, sarebbe tempo di andarmene. | No ch’esser pius non esistere, non trovarsi. Babbu no ch’es pius pro mi cunfortare il babbo non è più per confortarmi. Haio postu inoghe su fusile e no ch’es pius avevo messo qui il fucile e non c’è più. | Col genitivo di materia, appartenenza, proprietà, origine, prezzo, qualità. Esser de oro, de linna, de pedra; de babbu, de tiu, de su re; de bona familia, de nobbile discendhenzia; de pagu o meda valore; de una bellesa rara, de meda talentu esser d’oro, di legno, di pietra; del babbo, dello zio, del re; di buona famiglia, di nobile schiatta; di poco o molto valore; d’una rara bellezza, di molto ingegno. | Riferito ad azione, esserne cagione, autore. Chi’ ha segadu custu isterzu? So istadu deo, est istada sa teracca chi ha rotto questo recipiente? Sono stato io, è stata la domestica. | Apparire alla mente, riuscire. Custa cosa m’es noa de su totu questa mi riesce nuova affatto. | Essere a (prep. sempl.): a giogu, a birgonza, a beffe, a zantara, a risu, a deleu, a istraziu; a battaza, a pelea, a innaentu, a fastizu, a penetenzia, a pesu, a garrigu; a cannija, a memula, a murrunzu, a barra posta, a gridos, a urulos, a frastimos, a rùzida, a belida, a beulos, a giannittos, a muilos; a ilbrazziadas, a calches, a isconchizadas, a inzestos, a brazzos in rughe, a conca abbasciada, a front’alta, a ojos bascios essere oggetto di trastullo, vergogna, scherno, beffa, derisione, disprezzo, maldicenza; causa di petulanza, d’insistenza incresciosa, di ingombro, di fastidio, di penitenza, di peso, di carico; insistere con lamentela neniosa, borbottamenti, ciarle, gridi, urli, imprecazioni, ruggiti, belati, mugghi, mugli, guaìti; sbracciare, scalciare, tentennare la testa, gesticolare, incrociare le braccia, a testa bassa, a fronte alta, a occhi bassi. Essere a teraccu, a fattore, a duttore, a mastru, a parracu a... o in... esser servo, fattore, medico, maestro, parroco a... o in... | (prep. art.) Esser a sa lemusina, a s’isettu ’e Deu, a su prinzipiu, a sa fine, a sos ultimos, a su chi mi dana essere alla limosina, fiducioso in Dio, al principio, alla fine, agli ultimi, a quel che mi danno. | Esser dai (compl. di causa e di provenienza): dai Deu, dai su mundhu, dai sos malos, dai sos ignorantes, dai su frittu, dai su caldu. Sos males de su mundhu no sun dai Deu ma dai sos omines i mali del mondo non son da Dio ma dagli uomini. | Esser de: de pesu, de giogu, de beffe, de risu, de ammirascione, de incantu, de piaghere, de gustu, de fastizu, de innaentu, de penetenzia, de crebagoro, de cuntentesa, de moda, de usanzia, de costumene esser di peso, di gioco, di beffa, di riso, di ammirazione, d’incanto, di piacere, di gusto, di fastidio, d’ingombro, di penitenza, di crepacuore<, di contentezza,> di moda, d’usanza, di costume. Esser de (con un infinito) esser da. Es de piangher, de dispressiare, de amare, de agiuare, de abbandonare è da compiangere, da disprezzare, amare, ajutare, abbandonare. | Esser cun (compagnia) Es cun su babbu in su giardinu è col padre nel giardino. (Partito) Es cun sos socialistas, cun sos liberales è del partito socialista, liberale. Cun sos bonos, cun sos malos coi buoni, coi cattivi. Pensarla come un altro. In custu so cun tegus in questo son con te. Esser cun sas massimas suas aver le proprie maliziette. Isse es cun sas massimas suas e si riet de totu egli è con le sue maliziette e si ride di tutti. Esser cun s’oju caladu morto. Da chi dep’esser cun s’oju caladu (Zozzò). | Esser in: fimus in deghe eravamo in dieci. In giogos e in ciascos; in tristura, in pena, in affannu, in agonia, in puntu ’e morte; in dèpidu, in povertade, in fundhu, in altu, in basciu, in punta; in mare, in campagna, in zittade essere in giochi e svaghi; in tristezza, in pena, in affanno, agonia, punto di morte; in debiti, nella povertà, in fondo, in alto, in basso, in punta; in mare, in campagna, in città. Esser in unu (dipèndhere dai unu): est in te de cherrer o no cherrer dipende da te volere o non volere. Credere, reputare. Eo so in me ch’isse no m’hapat cumpresu credo che non mi abbia compreso. | Esser pro unu, pro una cosa: es totu pro su partidu democraticu è tutto per il partito democratico. Esser pro (con un infinito): fit pro andhare, ma ’enzeit s’abba stava per partire, ma cominciò la pioggia. So pro leare una dezzisione grave sto per prendere una decisione importante. | Esser senza de una cosa: ti dio dare ’inari, ma ndhe so senza ti darei danari, ma ne sono sprovvisto. Innanti haiat tantu trigu e tantu alimentu, ma como ndh’es senza prima aveva tanto grano e tanti alimenti, ma ora ne è sprovvisto. | Esser contr’a unu o in favore o in ala de unu esser contro uno o in favore d’uno. | Esser o no esser bonu a, sinò a (con un infinito): cussu es bonu a mandhigare, a giogare, a drommire, no a fagher cosas serias colui è buono a mangiare, giocare, dormire, non a far cose serie. No es bonu sinò a legger sa vida a sos ateros non è buono se non a trinciare i panni addosso agli altri. | It’est ite no est che è che non è. It’est ite no est, ecco ch’arrivit su parracu che è che non è, ecco che arriva il parroco. It’est ite no est, andho e l’agatto mortu che è che non è, vado e lo trovo morto. | No est a narrer non è a dire. No est a narrer sos regalos ch’ha rezzidu non è a dire i benefici che ha ricevuto. No est a narrer chi l’hapo fattu male non si deve dire che gli ho fatto male. | Copula nel giudizio. Deu est infinitu, s’omine es mortale, sa terra es tundha, sa mama est una sola Dio è infinito, l’uomo è mortale, la terra è rotonda, mamma ce n’è una sola. | Dêd essere sarà. Dêd essere, ma no ndhe so persuasu sarà, ma non ne son persuaso. Nachi es bennidu su re. Dêd esser, ma no bi creo dicono che sia venuto il re. Sarà, ma non ci credo. | Siat puru sia pure. Siat puru ch’hapedas rejone, ma custu no mi lu deviazis faghere sia pure che abbiate ragione, ma questo non me lo dovevate fare. | Siat, siat; siat chi, siat chi...: siat su babbu siat su fizu, no m’interessat sia il padre sia il figlio, non m’interessa. Siat chi piangas siat chi rias pro me est indifferente sia che pianga sia che rida, per me è lo stesso. | Calesisiat qualunque, qualsiasi. Dademi unu zappu cale si siat datemi una zappa qualsiasi. | Sono entrati largamente nell’uso comune i francesismi: est a mie, a tie, a isse, a nois, a bois, a issos chi... Est a mie chi devet totu, est a bois chi devet ringrassiare, est a su babbu chi toccat de lu curreggire, est a su soldadu ch’ispettat sa medaglia, es como chi bi devimus pensare, es tandho chi capiteit sa rivolussione deve tutto a me, deve ringraziar voi, tocca al padre correggerlo, la medaglia spetta al soldato, ci dobbiamo pensare proprio adesso, proprio allora nacque la rivoluzione. | È noto che la lingua sarda adopera le forme del verbo essere col gerundio, mentre l’italiano adopera il verbo stare o andare o i tempi finiti del verbo gerundivo. Su babbu es mandhighendhe, sa mama fit preghendhe, candho dês esser morzendhe il padre sta mangiando (mangia), la madre stava pregando (pregava), quando starai per morire. So fattendhe totu su chi poto pro lu cuntentare faccio quel che posso per contentarlo. | No esser pius in cassola cun unu non aver più rapporti d’amicizia. Innanti fin cul’e braga, como no sun pius in cassola prima erano indivisibili, adesso non vanno più d’accordo. | Esser a pê a fossa essere sull’orlo del sepolcro. | Esser o parrer sa morte in permissu essere o parere la morte in licenza, uno scheletro, magrissimo. | Esser a s’asciutta mangiare pane scusso. Essere a s’asciutta de ’inari essere sbricio. | Esser a Deu laudamus essere senza nulla. | Esser a sa bona, a sa mala o a sas malas o a sa torta o a primma o a prima essere in concordia, in discordia. Fin tantu tempus a sas malas (a sa mala, a sa torta, a primma, a prima), ma como sun a sa bona sono stati tanto tempo in discordia, ma ora si son rappaciati. | Essere, esistenza, vita. Deus nos ha dadu s’essere Dio ci ha dato l’essere. | sost. Sos esseres umanos, celestes gli esseri umani, celesti. S’Essere infinitu, summu, perfettissimu l’Essere infinito, sommo, perfettissimo, Dio.