zàrra (tz) s.f. ciarla. In s’iscola b’haiat zarra meda nella scuola si ciarlava molto. | Fagher zarra ciarlare. | Segundhu sa zarra de sa zente secondo le ciarle della gente. No bisonzat ponner mente a sa zarra de sa zente non bisogna dar retta alle ciarle della gente. | Esser, istare sempre a zarra ciarlar troppo. Cussos iscolanos sun, istan sempre a zarra quegli scolari ciarlano sempre. | Issurdire sa zarra assordare la ciarla → ciàrra.