sérvu s.m. (voc. ant.) servo. Oggi prevale teraccu, servidore. Servu integru schiavo; lateratu per metà; pedatu per un piede; servu culivertu, lieru liberto, libero (W.). Pontifizes sagrados, / fideles servos de su Onnipotenti sacri pontefici, servi fedeli dell’Onnipotente (Delogu Ibba). Andhendhe a morrer in Rughe / pro su Servu su Segnore (Delogu Ibba). Su servu tou istimadu (Zus. Ebreu, p. I, sc. IV e passim).