mesùra s.f. misura. Mesura giusta, iscassa, bundhante, a còlumu, a rasu, ’irendhe (’irada), a oros giusta, scarsa, abbondante, colma, rasa, traboccante, piena fino all’orlo. | Furare, defraudare in sa mesura frodare nella misura. | Fagher mesura ’ona misurare abbondantemente. Cussu negosciante, bisonzat narrer sa veridade, faghet sempre mesura ’ona quel negoziante, bisogna dire la verità, lascia correr molto nella misura a vantaggio degli acquirenti. | Recipiente di sughero usato nel passato per riporvi del grano, fermentarvi la farina e conservare i cereali. Pone custu trigu in sa mesura, ammadriga sa farina in sa mesura manna metti questo grano nella misura, fermenta la farina nella “misura” grande. | Chena mesura, fora ’e mesura senza misura, fuor di misura. Sos dannos sun fora ’e mesura i danni sono straordinari. | Bessìreche dai mesura, dai sa mesura esagerare, esorbitare. Como che ses bessendhe dai mesura adesso esageri. In sas ispesas che sun bessendhe dai sa mesura nelle spese esagerano. | Pienare, columare, passare sa mesura colmare la misura. | Leare sa mesura prendere la misura. | A mesura chi... a misura che... | Haer duos pesos e duas mesuras aver due pesi e due misure. | In mesura: ispendhimus in mesura de sas intradas spendiamo a misura delle entrate. | Verificadore de pesos e mesuras verificatore di pesi e misure → medìda. || lat. mensura.