iscùtta s.f. l’azione di battere, percuotere. A s’iscutta chi l’ha fattu es ruttu a terra appena l’ha battuto è stramazzato. | Lancio. S’iscutta de sa pedra, de su fuste il lancio della pietra, del bastone. | Momento, istante. Ista inoghe un’iscutta rimani qua un momento. | Una bona iscutta, un’iscutta manna un buon pezzo. Che so una bona iscutta, un’iscutta manna ci son già un buon pezzo. | Una breve iscutta un breve momento. | Pro un’iscutta per un momento. | Da’ un’iscutta da un pezzo. | Da’ un’iscutta a s’atera da un momento all’altro. Ispetto a mamma da’ un’iscutta a s’atera aspetto la mamma da un momento all’altro. | Esser da’ un’iscutta a s’atera star per morire. Babbu es da’ un’iscutta a s’atera babbo sta per morire. | avv. A iscuttas a intervalli, a tratti, or sì or no. Drommo, reposo a iscuttas dormo, riposo a intervalli. Su male mi calmad a iscuttas il male ha delle soste. A iscuttas es bonu a iscuttas es malu ora è buono, ora è cattivo. | Un’iscutta gasi, un’iscutta gosi or così or cosà. | Da’ inoghe a un’iscutta di qui a poco, tra qualche istante. | Dai cue a un’iscutta dopo un momento, un momento, un istante dopo. Babbu arriveit dai cue a un’iscutta il babbo arrivò un momento dopo. | Iscuttareddha, iscuttigheddha (dim.).