fióttu s.m. frotta, torma, gruppo, folla, moltitudine, branco, ammasso. Fiottu de omines, de soldados, de ladros; de zente; de ’arveghes, de ’accas; de paraulas, de rejones, de iscujas, de faulas frotta d’uomini, di soldati, di ladri; folla di gente; branco di pecore, di vacche; ammasso di parole, di ragioni, di scuse, di frottole. | Su fiottu è il branco, il gregge. Sa mezus anzone de su fiottu la miglior agnella del branco, del gregge. L’han furadu totu su fiottu gli han rubato tutto il gregge. | Torrare a su fiottu tornare al branco. S’’arveghe perdida es torrada a su fiottu la pecora sbandata è tornata al branco. Anche al fig. | Iscameddharesi dai su fiottu allontanarsi dal branco. Al fig. | Iscuder a su fiottulu lanciar le pietre sul gruppo, alla cieca. | Acchisciaresi duos fiottulos riunirsi, fondersi due branchi. Accabuzzare duos fiottulos riunire due greggi. | A fiottu, a fiottulos a frotte, a torme. Sos grassadores accudian a fiottos i rapinatori accorrevano a frotte. In su chi narad isse bi sun sas faulas a fiottulos in ciò che dice ci son le bugie a frotte. fióttulu.