cònos s.m. pl. conati di vomito. Haer sos conos, esser a conos o cun sos conos avere i vomiti, vomitare. Battire sos conos, fagher sos conos far venire i vomiti. Sa colostra mi faghet sos conos il colostro mi provoca il vomito. Anche al fig. Solu pro lu ’ider mi ’attit (faghet, faghet benner) sos conos solo al vederlo sento la voglia di vomitare.