ànca s.f. gamba, zampa. Ancas de cristianu, de caddhu, de leppere, de puddha, de musca, de ranzolu. Ancas de su banchittu, de sa mesa, de su cantaranu. Ancas de musca scrittura minuta e mal fatta. Mazzone de duas ancas. Haer ancas vonas, fortes aver buone gambe. Andhare a un’anca, a tres ancas, a battor ancas far la pecorina. Esser a ancas de zichi aver le gambe sottili e gracili. Gigher sas ancas che ferrittos aver le gambe sottili come ferri da calze (!!!). Gigher s’anca a pipa aver la gamba piegata in alto come per il passo scozzese. Learesi sas ancas fuggire. Si no ischis sa lescione a istasera, leadi sas ancas se non saprai la lezione stasera, meglio scappa! Leare sas ancas, del vino, che conduce bel bello alla tentennina. Custa vernaccia mi leat sas ancas questa vernaccia mi lega le gambe. Parare, ponner s’anca dare il gambetto. Segare, truncare sas ancas mettere il bastone tra le ruote a uno, tarpargli le ali, rovinarlo. Sa morte de babbu m’ha truncadu sas ancas la morte di mio padre m’ha rovinato. Sezzer o sêre a ancas a rughe sedere con le gambe incrociate, alla beduina. Sèzzere o sêre a ancas ispartas sedere con le gambe distese. Sezzer anca subr’anca sedere con le gambe accavalciate. A s’anca ti dàs, s’anca ti dolet se ti dai delle manacciate all’anca, duole prima a te. Un’ater’unu che Zuanne meu pro cuss’anca ’e sorre ndhe cheria (Mele).